El kinesiòleg demana a la persona que se li va a testar la mostra, que tensi deliberadament un múscul. Es medeix llavors la força d'aquesta tensió.
A continuació se li demana a la persona que repeteixi l'experiència mantenint en una mà la mostra a testar.
Per compració es comprova si la mostra testada afavoreix o desfavoreix la capacitat de tensió del múscul i d'això es dedueix si és més o menys adient per l'individu.
Sovint és el mateix kinesiòleg que amb la seva pròpia musculatura mesura el grau de tensió muscular de la persona. exercint una força contrària. Habitualment pot consistir en obrir la pinça feta entre el dit polze i l'índex o mig, o bé baixar el braç o la cama extesa horitzontalment.

Encara que hi ha moltes variacions i sofisticacions del procediment per tal de disminuir variables, augmentar la sensibilitat del test, etc., el principi segueix essent el mateix.
El protocol de treball consisteix en tenir un nombre de mostres a testar, amb els seus patrons de referència a triple cec. Aquestes són entregades a un col·lectiu de kinesiòlegs, testant-les cada un d'ells a diverses persones. Al desconeixer el contingut de cada mostra testada, es limiten a anotar les seves observacions en l'imprès de registre d'acord amb el protocol elaborat per cada producte.
El posterior tracte estadístic d'aquests resultats permetrà averiguar si existeix una correlació estadísticament significativa i si el procediment emprat és o no vàlid per treure'n alguna conclusió.